Aquestes setmanes de confinament hem tingut ocasió de compartir la preocupació pels efectes que pot tenir la COVID-19 sobre el sector de la gastronomía, però també hem reflexionat sobre les finestres d’oportunitat que pot oferir una crisi com aquesta. Potser, ara més que mai, és el moment de reivindicar una alternativa gastronòmica sostenible i de proximitat. Tant a casa nostra –el D*na-Fòrum ‘Cuinant una terra, llaurant un futur’ del passat novembre al CdT de Dénia, es un bon exemple–, com a l’àmbit nacional i internacional, aquest plantejament ja conta amb un important reconegut, però convé recordar les sues fortaleses i amb quina mesura pot ajudar a corregir alguns dels factors que han estat darrere de la pandèmia. En un comunicat del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic de l’Organització de Nacions Unides (ONU) de 8 d’agost de 2019 (https://www.ipcc.ch/site/assets/uploads/2019/08/2019-PRESS-IPCC-50th-IPCC-Session_es.pdf) s’assenyalava la necessitat de replantejar el nostre sistema de producció d’aliments i els nostres hàbits alimentaris, tornant a una dieta més vegetal i a una agricultura més sostenible i respectuosa amb el medi ambient. La gastronomia inclou el tractament culinari i la forma d’ingerir els aliments, a més de les seves característiques i com han estat obtinguts i/o processats. Com ens recorden els experts de Nacions Unides, la gastronomia sostenible és clau per assolir les metes de l’Agenda 2030, i més concretament els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 2, el corresponent a “Fam zero” i el 12, referit a “Producció i consum responsables”, ja que promou “el desenvolupament agrícola, la seguretat alimentària, la nutrició, la producció sostenible d’aliments i la conservació de la biodiversitat”. La màxima del desenvolupament sostenible de pensar en global però actuar localment, adquireix una rellevància especial a l’àmbit de la gastronomia. S’apropen temps complicats i un dels sectors que es poden veure més afectats es el del turisme gastronòmic, de tanta importància per a economies com la valenciana. Francesc Colomer, el nostre Secretari Autonòmic de Turisme, ha insistit aquests dies en la importància de cuidar la locomotora que representa l’activitat turística. Tal vegada podem pensar també en canviar algunes peces i fer-la més competitiva. El territori valencià representa un espai amb identitat i tradició culinària i gastronòmica, amb diversitat de recursos i productes i amb un reconegut potencial a l’àmbit de la gastronomia i el turisme gastronòmic. Sobre aquestes bases, l’oferta gastronòmica a tots els àmbits, inclòs el domèstic, deuria d’apostar decididament per models basats en la compra local, la producció ecològica, els aliments de temporada, el contacte directe i els pagaments justos als productors. Es tracta d’alternatives que a més d’aconseguir destacats resultats gastronòmics, es situen en els paràmetres de l’economia ètica, en generar un desenvolupament territorial integrat i de benestar local, mitjançant la dignificació de la producció i l’elaboració d’aliments de qualitat en consonància amb ecosistemes locals ecològicament adaptats. La demanda del producte local pot ajudar a consolidar la territorialització de bona part de la cadena alimentària i avançar en l’objectiu de recuperar una sobirania que pot resultar clau per afrontar el canvi de model que representa la globalització. Aquests dies de confinament podem començar per recuperar molts dels nostres plats tradicionals, exemples paradigmàtics d’eixa cuina i gastronomia que acabem de reivindicar. Animeu-vos