Més enllà de les percepcions de cadascú, és evident que en termes generals la gestió de la pandèmia està sent molt dolenta i en alguns casos esperpèntica. Però el fet de que un científic i un professional de la salut de prestigi i solvència demostrada, presente la dimissió quaranta hui hores desprès d’haver estat nomenat portaveu del Comitè COVID que havien pactat el govern espanyol i el de la Comunitat de Madrid, s’ha convertit en tota una prova de càrrega del deteriorament al que estem arribant. La situació es molt complicada i tot apunta a que ho serà encara més en les properes setmanes i mesos. No es tracta de posar-nos negatius o apocalíptics, es tracta dir prou, d´assumir el nostre dret com a ciutadans i ciutadanes per a ser crítics i demanar als qui tenen la responsabilitat de prendre decisions, que ho facen ja i que, com s’ha dit de manera reiterada, ho facen escoltant als experts. Que s’obliden d’eixos assessors posats a dit, dels càrrecs de confiança que estan més pendents de la imatge del seu o la seva polític/a que d’allò que deuria de ser l’objectiu prioritari d’uns i d’altres: pensar en el ben comú i més quan està en joc la salut del molts ciutadans i ciutadanes, sense oblidar les conseqüències socioeconòmiques i de tot tipus que pot comportar no gestionar adequadament la pandèmia. El llistat de tasques pendents és per desgràcia massa llarg, començant per la negativa inexplicable de no haver acceptat una avaluació independent de la gestió que s’està fent de la crisi de la COVID-19 i acabant en eixa continua improvisació que està presidint moltes de les decisions. No es tan complicat intentar fer-ho bé, només hi ha que preguntar als que coneixen el comportament epidemiològic de la malaltia i com abordar-la o a eixos abnegats sanitaris que estan tots el dies en la trinxera i que coneixen de primera mà quines son les mancances i les urgències. I al mateix temps tenir la voluntat i el compromís polític de fer tots els esforços per a posar els recursos i els mitjans disponibles al servei de l’evidencia científica i no al servei d’estratègies i maniobres que busquen una rendibilitat política més o menys immediata. No val allò de que el temps els jutjarà i els posarà en el seu lloc. És molta la gent que es pot quedar en el camí i això no ho podem consentir. On estan eixes promeses de que s’anava a enfortir el sistema sanitari i en particular la salut pública, la vigilància epidemiològica, l’atenció primària o els dispositius assistencials que afecten al més majors? On estan les mesures encaminades a evitar les desigualtats en els efectes de la pandèmia que ja es varen posar de manifest en la primera onada i que ara s’estan accentuant? On està l’exercici noble de la política? Potser resulte oportú recordar les paraules de Joan Fuster, la política o la fas o te la fan. Anem a fer política i anem a demanar als nostres polítics que reaccionen, que rectifiquen si ho han de fer, que actuen, com diem els valencians, amb mot de trellat i sentit comú.

© Josep Bernabeu-Mestre. Catedrático de Historia de la Ciencia. Director académico de la Cátedra Carmencita de Estudios del Sabor Gastronómico i del Centro de Gastronomía del Mediterráneo UA-Dénia. Universidad de Alicante