L’actual pandèmia de coronavirus¹ representa, molt probablement, l’epíleg incert d’un període epidemiològic marcat pel renovat protagonisme que va adquirir la malaltia infecciosa en les darreres dècades del segle XX. El clima d’eufòria que havia envoltat la lluita contra les malalties infeccioses –sobretot des de l’aparició dels antibiòtics i l’expansió dels programes vacunals– es va veure entrebancat per l’aparició de la sida i altres noves malalties de caràcter víric, a més de la reaparició d’antigues patologies infeccioses. En 1996, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) reconeixia l’existència d’una crisi mundial en tot allò relacionat amb les malalties infeccioses, recordant que cap país podia ignorar l’amenaça.