En el llibre Contemplació de la santa Quarantena, de l’any 1400, el mallorquí Joan Eiximeno parlava indistintament de «lo sant temps de la quaresme o corantena». La referència crec que és del tot bona per a comprendre que l’etimologia —i la mateixa pràctica!— de la quarantena va indestriablement vinculada a la noció de quaresma. Ara que totes i tots compartim simultàniament —d’una manera o altra, vulguem o no— quaresma i quarantena, és potser el moment de recordar que amb dues nocions remeten a un període de quaranta dies: com el que Jesucrist va passar al desert segons reconta el Nou Testament en Mateu 4,1-2 («Aleshores l’Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final tenia fam»), en Lluc 4,1-2 («L’Esperit el va conduir pel desert 2 durant quaranta dies, i era temptat pel diable. Aquells dies no va menjar res, i a la fi tenia fam.») i en Marc 1,12-13 («Immediatament l’Esperit empenyé Jesús cap al desert. Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs»).